La privacitat es pot entendre com el dret de tot individu a separar aspectes de la seva vida privada del domini públic, tots els éssers humans tenim aquest dret. Quan parlem de “privacitat digital” ens referim a la protecció d’aquesta intimitat en l’esfera del ciberespai.

Actualment, aquest dret a la privacitat està sent posat a prova, ja que, tant els governs com el sector privat, estan aprofitant-se de la tecnologia per accedir a l’esfera més íntima dels ciutadans, no sempre amb objectius justificables.

Per aquest motiu, es fa necessari fomentar polítiques públiques que ens salvaguardin d’aquests abusos i protegeixin el nostre dret a la privacitat. De fet, en molts països ja s’està treballant per actualitzar i millorar la lleis en aquesta matèria.  

Quins són els límits de la privacitat digital?

Un dels primers front oberts en matèria legislativa, és el relacionat amb la protecció de les dades dels usuaris d’internet. Que si bé, no determinen tots els aspectes de la privacitat, són un bon punt de partida com a element bàsic per vetllar per la nostra informació personal en aquest món tecnològic, ja que són una part essencial de la nostra identitat digital.

El primer pas en aquesta matèria, la qual ha donat la Unió Europea amb l’entrada en vigor en 2019 del “General Data Protection Regulation”(GDPR), on es legisla per protegir aquests nous drets. Aquesta normativa és innovadora, definint drets com: el dret a l’oblit, que li atorga la possibilitat als ciutadans d’exigir a les empreses l’esborrat de les seves dades personals en determinades circumstàncies.

Es pot debatre sobre els límits de la privacitat, entenent que no es tracta d’un dret absolut. És la discussió que sorgeix quan les autoritats sol·liciten l’accés a certa informació personal, a les empreses, per a una investigació criminal.

Amb l’augment de les amenaces terrorista dels últims anys, els governs han envaït, en certa mesura, l’espai privat dels seus ciutadans, amb l’excusa de la seguretat nacional. És important que com a societat estiguem atents i definim un límit, per evitar que es vulneri aquest dret fonamental.

També hi ha casos on vam decidir renunciar a certs aspectes de la nostra privacitat, per obtenir alguna cosa a canvi. Per exemple: quan vam comprar per internet, fem servir una xarxa wifi pública, etc … Però en alguns casos no som conscients què és el que estem cedint o qui. Per evitar aquests abusos és per al que es legisla sobre això.

La privacitat digital i les empreses:

El dret a la privacitat no només els concerneix als individus, sinó també a les empreses. Sobretot pel fet que la seva credibilitat i la confiança dels seus clients es pot veure afectada en cas d’algun incident, ja que l’opinió pública comença a estar conscienciada sobre la matèria.

És per això que, en el món empresarial, comença a implementar-se la privacitat per disseny, que suposarà una millora substancial dels models de gestió, els processos i les eines en matèria de seguretat.

Aquest canvi positiu, es deu a les recents reformes legals, com el GDPR i la proposta de Reglament de privacitat electrònica (ePrivacy), que el complementarà, l’entrada en vigor està prevista per 2019. I també, al fet que els usuaris són cada vegada més més exigents.

Com a usuaris hem drets que podem exigir a les empreses:

  • Que ens informin de quines dades personals recullen i quin és l’ús que es farà d’ells.
  • Que la petició de consentiment sigui clara i explícita (ja no val ocultar-la en els Termes i Condicions).
  • Una petició de consentiment per cada servei, sense vincular-la a d’altres, com ara per a fins publicitaris.
  • Dret a l’oblit, és a dir, a sol·licitar l’esborrat del nostre dades i retirar el consentiment.

En conclusió el concepte de privacitat està evolucionant i adaptant-se a la nova realitat tecnològica. Tots els actors implicats: ens reguladors, empreses i usuaris, anem prenent consciència de la seva importància i aprenent a gestionar-la.

La privacitat és un dret, defensa-ho!